dimecres, 12 de novembre del 2008

MACARRONS A LA PUTANESCA

Una recepta no gens complicada de la que, pel que he pogut veure, n'hi ha força variants. El plat que aquí proposem surt de la meva memòria sempre alterada, del record d'un sopar del que no en recordo gran cosa...
No va ser fins uns quants anys més tard que em vaig atrevir a recordar aquest gust, i mira, a mi ja m'està bé.
Un plat lleugerament picant i que ens treu maldecaps quan hi ha convidats. Us ho asseguro!

Ingredients (4 persones):
  • 360 gr. de macarrons
  • Una llauna de tomàquet ratllat cru de 425ml (aproximadament)
  • Una cullerada de concentrat de tomàquet (no és imprescindible però hi deixa un gustet...)
  • 4 anxoves
  • 25 olives negres sense pinyol
  • 4 culleretes de tàperes
  • 2 bitxos
  • 4 grans d'all
  • Oli d'oliva verge
  • Alfàbrega
  • Sal i sucre

El primer que hem de fer és coure el tomàquet. Jo recomano un cassó al fogó més petit i al foc més lent. Això acabarà esquitxant, per tant, cal que no remenem i que el tomàquet no ocupi més d'una tercera part del recipient. Quan farà mitja horeta que courà, hi afegim mitja pastilla de concentrat de caldo (altrament dit 'Avecrem'), una culleradeta de sucre i un rajolí d'oli. Remenem i deixem a part.

Posarem a bullir l'aigua per la pasta. 1 litre d'aigua per cada 100 gr. de pasta i un polsim de sal. Quant l'agua bulli, hi afegim la pasta, un rajolí d'oli i vinga, entre 7 i 9 minuts, ja sabeu, no hi ha secrets en aquesta part.
El que si que és important, és que quant la pasti sigui cuita, la salsa ha d'estar feta, emplatar i menjar. No la podem maltractar, la pasta. No es pot convertir en una massa que se'ns desfà a la boca tota banyada de tomate frito solís. Tothom a d'estar a taula i si hi manca algú, pitjor per a ell.

D'acord, mentre bullim l'agua de la pasta, agafarem una paella, oli, els bitxos i els alls sencers sense pelar. Deixarem que facin unes voltes fins que ens envaeixi la olor de l'all. Sobretot que no es cremi que ja l'haurem pifiat, 2 minuts a molt estirar.
Amb un foc no massa alt, afegim les olives tallades a rodanxes, un parell de voltes amb la cullera de fusta i afegim les tàperes. Quanta menys aigua portin les tàperes i les olives millor, així esquitxarà menys i no haurem de fregar més del compte...

Tot seguit hi afegim les anxoves. Veurem que es desfan. Bona senyal.

Va bé fins aquí tot correcte.

Remenem una mica, intentem percebre les diferents olors dels ingredients. Obrim la gana. I tant!

Afegim el tomàquet, remenem i baixem una mica el foc.
La salsa ha d'anar fent xup-xup, ha d'anar quedant espessa, i encara que sembli que n'hi ha poca, no patiu. Ja és això.
Hi afegim el concentrat de tomàquet, remenem i deixem que vagi fent.
Abans que la salsa redueixi massa, apaguem el foc i afegim l'alfàbrega seca al gust.

Quant la pasta s'ha cuit emplatem.

Els macarrons, la mida de dues cullerades de salsa (si, n'hi ha prou, el gust és fort i hem de notar els macarrons, també...) i jo sempre hi afegeixo un rajolí d'oli d'oliva cru. M'agrada.




Llestos. Tot plegat sense contar la cocció del tomàquet haurà trigat 20 minuts.
Recomano ferventment vi negre i pa per sucar la resta de la salsa.

Salut i espero que se us posi la patata brava!