La cuina del Cigalot

CAP I POTA

2009-05-06T05:26:00.000-07:00

M'encanta.

Sempre que el trobo el demano.

El problema és que normalment em serveixen una cassoleta banyada d'un líquid vermell ultrapicant amb quatre o cinc talls de tripa surant.

Avui no farem això. Farem cap i pota rostit.

El cap i pota el vaig a comprar a plaça. Ja el venen net i bullit. De totes maneres, abans de cuinar-lo és preferible tenir-lo en remull amb aigua i una mica de sal.

Agafeu-vos bé.

Ingredients per a 4 persones:

Un tall d'un dit de cansalada ibèrica tallat a dauets

Un tall d'un dit de pernil salat tallat a dauets

Una ceba grossa tallada a dauets

Un pebrot verd mitjanot tallat a dauets

Un tall de xoriço tallat a dauets (molt millor si no és ni picant ni fumat)

3 tomàquets madurs ratllats

300 gr de cap de vedella

200 gr de tripa

100 gr de llengua (és opcional però hi queda boníssim)

2 bitxos

Una culleradeta de pebre vermell dolç

2 o 3 grans d'all

Una pastilla de concentrat de carn (El que seria un cub d'avecrem...)

Vi de cuinar

Som-hi.

En una cassola amb oli a la base hi posem en fred,

La cansala, el pernil, els alls i la ceba i deixem que cogui a mig gas. Anem remenant. Sobretot que no es cremi la ceba!

Quan la ceba és transparent, hi afegim el pebrot, el xoriço, el tomàquet ratllat i el pebre vermell. Remenem per que no es cremi el pebre i hi afegim un raig generós de vi. Pugem una mica el foc i quant el vi s'ha evaporat, tornem a baixar el foc i tapem la cassola.

Passats uns 20 minuts, el tomàquet ja s'haurà cuit. Hi afegirem el cap, la tripa i la llengua, tot ben escorregut. Hi afegim els bitxos, la pastilla de concentrat de carn i remenem des de la base de la cassola cap amunt, impregnant tota la carn amb el sofregit.

Anem comprovant que no ens quedem sense suc. Si anem escassos, tapem la cassola.

90 minuts de cocció i ja estarà a punt.

Molt millor si ho deixem reposar un parell d'horetes abans de menjar.

Vi negre, i fortot. Un priorat?

Salut, i espero que se us posi la patata brava!

BISTEC DE POLTRE AMB PERNIL, ESPÀRRECS BLADERS I TORRADA DE FORMATGE DE CABRA

2008-11-21T04:32:00.000-08:00

Això que és tant llarg, és un plat únic que es fa en 10 minuts, lleugeret i força complet.
Vé de la necessitat de provar el poltre. Em va semblar més dolç i d'un gust més agradable que la vedella, i per això vaig pensar que hi podríem afegir més sabors a veure què passava...

Ingredients (1 persona):

Un bistec de poltre
Un tall fi de pernil salat (i poso “pernil salat”, ni ibèric, ni enceball, ni nassos. Salat)
Un tall de formatge de rulo de cabra
6 o 7 espàrrecs bladers
una llesca de pa de motlle (bimbo, panrico o el que sigui, però ben tendre)
sal
pebre
mostassa d'estragó
Oli d'oliva

Primer traurem les cues als espàrrecs. Els agafem a 2/3 parts de la llargada de l'espàrrec i el trenquem per on peta. Fa un soroll característic.
Els posem a un paella al foc amb un rajolí d'oli i el foc no massa alt. Els interessa que es coguin una mica però que quedin ben cruixents.

El bistec el salpebrem i el posem a la planxa ben calenta. Al gust.
Quan està fet el posem al plat i li pintem una capa de mostassa. Una mica, no massa ja que la mostassa hi dóna un gustet però no ha de predominar.

A la mateixa planxa hi coem el pernil. Es fa de seguida, el torrem una mica i deixem que es posi una mica blanc. Alerta, si el pernil és molt curat nanai, ja ho he avisat als ingredients...
Quan està fet, el posem a sobre el bistec.

Traiem les crostes del pa.

Retirem els espàrrecs i els posem al plat amb una mica de sal gruixuda i un raig d'oli.

A la mateixa paella on hem fet els espàrrecs, hi posem un raig d'oli. Quan és calent hi fregim el pà. Que ens quedi dauradet i es begui l'oli. No hem de posar massa oli, que si no ens embafarem massa.
Quan la torrada s'ha begut l'oli, la retirem i la posem al plat. Si encara hi ha oli, el retirem i deixem la paella seca.

Amb la paella calenta, marquem el formatge de cabra per les dues bandes. Just per que es començi a desfer. El retirem i el posem a sobre la llesca de pa.

Voilà!
Fàcil de veritat i molt bo, sobretot si us feu un mos amb un tall de bistec amb pernil, torrada amb formatge i un espàrrec. Mastegueu bé.

Recomano un vi negre no massa fort.

Salut i espero que se us posi la patata brava!

HAMBURGUESA CIGALOT

2008-11-19T08:13:00.000-08:00

Sense massa complicacions. Es tracta d'endrapar sense compliments.
I us preguntareu, amb què surt aquest ara? Una hamburguesa és una hamburguesa, no hi ha secrets.
Teniu raó, però mira, jo us la presento i si en traieu alguna idea, doncs goita, tot això que tenim...
Al gra.

Ingredients (1 persona):

una hamburguesa de carn de vedella i porc
2 tires de bacó
una ceba mitjaneta
un grapat d'enciam
3 rodanxes de tomàquet
una llesca de formatge (a mi m'agrada el de cabra)
un ou
pa d'hamburguesa
un polsim pebre
un polsim d'herbes de provença
ketchup
mostassa

Primer fregirem la ceba tallada a rodanxes i poc a poc, que quedi ben transparent i si s'emmarroneix una mica, millor. Jo no hi poso sal fins gairebé al final de la cocció.
La deixem a part.

Posem la planxa al foc i mentre s'escalfa, obrim el pa, hi posem un llit d'enciam i les rodanxes de tomàquet.

Empebrem l'hamburguesa i la posem a la planxa. Al gust. A mi no m'agrada que vermellegi però tampoc cal que ens quedi torrada. Oi que ens entenem?
Quan està feta, l'espolsem amb les herbes de provença i la col·loquem a sobre el tomàquet.

De seguida la tapem amb el formatge per que es desfaci una mica.

Posem el bacó a la planxa. Pim-pam que això és ràpid i a sobre el formatge.

Ara hi afegim la ceba que hem cuit abans.

Fem un ou ferrat i el posem a sobre la ceba.

Ketchup, mostassa i tapem.

A mi a la boca no m'hi cap i me la menjo amb forquilla i ganivet, deixant que rebenti l'ou i mulli tot el plat. Deliciós.
Recomano cervesa ben freda.

Salut i espero que se us posi la patata brava!

MACARRONS A LA PUTANESCA

2008-11-12T08:43:00.000-08:00

Una recepta no gens complicada de la que, pel que he pogut veure, n'hi ha força variants. El plat que aquí proposem surt de la meva memòria sempre alterada, del record d'un sopar del que no en recordo gran cosa...
No va ser fins uns quants anys més tard que em vaig atrevir a recordar aquest gust, i mira, a mi ja m'està bé.
Un plat lleugerament picant i que ens treu maldecaps quan hi ha convidats. Us ho asseguro!

Ingredients (4 persones):

360 gr. de macarrons
Una llauna de tomàquet ratllat cru de 425ml (aproximadament)
Una cullerada de concentrat de tomàquet (no és imprescindible però hi deixa un gustet...)
4 anxoves
25 olives negres sense pinyol
4 culleretes de tàperes
2 bitxos
4 grans d'all
Oli d'oliva verge
Alfàbrega
Sal i sucre

El primer que hem de fer és coure el tomàquet. Jo recomano un cassó al fogó més petit i al foc més lent. Això acabarà esquitxant, per tant, cal que no remenem i que el tomàquet no ocupi més d'una tercera part del recipient. Quan farà mitja horeta que courà, hi afegim mitja pastilla de concentrat de caldo (altrament dit 'Avecrem'), una culleradeta de sucre i un rajolí d'oli. Remenem i deixem a part.

Posarem a bullir l'aigua per la pasta. 1 litre d'aigua per cada 100 gr. de pasta i un polsim de sal. Quant l'agua bulli, hi afegim la pasta, un rajolí d'oli i vinga, entre 7 i 9 minuts, ja sabeu, no hi ha secrets en aquesta part.
El que si que és important, és que quant la pasti sigui cuita, la salsa ha d'estar feta, emplatar i menjar. No la podem maltractar, la pasta. No es pot convertir en una massa que se'ns desfà a la boca tota banyada de tomate frito solís. Tothom a d'estar a taula i si hi manca algú, pitjor per a ell.

D'acord, mentre bullim l'agua de la pasta, agafarem una paella, oli, els bitxos i els alls sencers sense pelar. Deixarem que facin unes voltes fins que ens envaeixi la olor de l'all. Sobretot que no es cremi que ja l'haurem pifiat, 2 minuts a molt estirar.
Amb un foc no massa alt, afegim les olives tallades a rodanxes, un parell de voltes amb la cullera de fusta i afegim les tàperes. Quanta menys aigua portin les tàperes i les olives millor, així esquitxarà menys i no haurem de fregar més del compte...

Tot seguit hi afegim les anxoves. Veurem que es desfan. Bona senyal.

Va bé fins aquí tot correcte.

Remenem una mica, intentem percebre les diferents olors dels ingredients. Obrim la gana. I tant!

Afegim el tomàquet, remenem i baixem una mica el foc.
La salsa ha d'anar fent xup-xup, ha d'anar quedant espessa, i encara que sembli que n'hi ha poca, no patiu. Ja és això.
Hi afegim el concentrat de tomàquet, remenem i deixem que vagi fent.
Abans que la salsa redueixi massa, apaguem el foc i afegim l'alfàbrega seca al gust.

Quant la pasta s'ha cuit emplatem.

Els macarrons, la mida de dues cullerades de salsa (si, n'hi ha prou, el gust és fort i hem de notar els macarrons, també...) i jo sempre hi afegeixo un rajolí d'oli d'oliva cru. M'agrada.

Llestos. Tot plegat sense contar la cocció del tomàquet haurà trigat 20 minuts.
Recomano ferventment vi negre i pa per sucar la resta de la salsa.

Salut i espero que se us posi la patata brava!